jueves, 29 de marzo de 2012

BONES PRÀCTIQUES


 LA LLUM 

La luz, tal como nos dicen en el artículo, es un tema sobre el cual la humanidad se ha interesado desde los tiempos más remotos. La salida del sol, la luna, la oscuridad, el fuego, el reflejo en el agua, …
En gran parte de los procesos de experimentación del ser humano se ve involucrada la luz, con ella o sin ella, las sensaciones son totalmente diferentes, de éste modo, la experimentación a partir de ésta abre innumerables posibilidades que por si fuera poco en la desbordante imaginación de los más pequeños alcanza niveles inimaginables para nosotros.
Al leer ésta experiencia me ha venido a la cabeza algunas experiencias más que ya había conocido anteriormente, las cuales recomiendo a todos aquellos compañeros que también se hayan interesado por este tema.
http://tuttifruttiexploradores.blogspot.com.es/search/label/4.%20EXPERI%C3%88NCIES%20A%20LES%20ESCOLES
Por otra parte, también me viene a la cabeza la importancia que puede tener en educación infantil la experimentación a partir de la luz no solo para favorecer nuevas experiencias, sino también para ayudar al niño a sentirse en paz ante la ausencia de la misma.
Trabajar la oscuridad a partir e la luz puede ser un buen recurso para ayudar a los pequeños a superar los miedos relacionados con ésta.

AYUDEMOS AL NIÑO A DISFRUTAR DE LAS FANTÁSTICAS POSIBILIDADES DE LA OSCURIDAD!



FORTALEZAS y OPORTUNIDADES de la clase donde hago prácticas











A
U
L
A
FORTALEZAS
  • Buena relación entre las maestras del mismo ciclo, lo cual permite realizar actividades conjuntas o dar y recibir ayuda en momentos que no se puede disponer de +1.
  • El aula tiene mucha luz y tiene una pequeña cocina dentro.
  • La maestra trabaja las rutinas.
  • Los pequeños tienen gran cantidad de material a su abasto.
  • Poco a poco se están retirando los juguetes “convencionales” plastico, peluches, … para introducir material natural y reciclado, lo cual ofrece mayor posibilidad de experimentación y creatividad al niño.
  • Todos los pequeños están muy adaptados al cole y quedan muy contentos.
OPORTUNIDADES
  • El aula tiene acceso directo al patio, de modo que en algún momento hemos aprovechado para hacer las primeras salidas. (Recordar que se trata de un grupo de nadons).
  • Las dos aulas de nadons están comunicadas, lo cual facilita la comunicación entre los dos grupos.
  • El aula de Psicomoticidad se encuentra en la misma planta, lo cual facilita mucho el desplazamiento, teniendo en cuenta que hay pequeños que aún no se mueven autonomamente.

FORTALEZAS y OPORTUNIDADES del cole donde hago prácticas.














C
E
N
T
R
O
FORTALEZAS
  • En la escuela de E.I. Es Pouet todas las aulas gozan de una magnífica luz y algunos ratitos de sol. MARABILLOSO PARA EL ESTADO ANÍMICO Y LA SALUD MENTAL!
  • Las instalaciones son muy nuevas, la distribución de las zonas está muy bien pensada y el mantenimiento es bueno.
  • Los pasillos están llenos de atractiva información dedicada a familiares y a los propios niños.
  • Es una escoleta muy comprometida con la cultura tradicional y aprovechan las fiestas populares para ofrecer nuevas experiencias a los niños y ayudarlos a sentirse integrados en a sociedad.
  • La identidad del centro y los alumnos está muy presente, lo cual ayuda a los pequeños a sentirse parte de la escuela y a las familias a reconocer ésta como un lugar acogedor con carácter propio.
  • Se brinda a las famílias la posibilidad de entrar al aula en los momentos de entrada- salida, facilitando de este modo la adaptación del pequeño y la comunicación familia-educador@.
  • Se ofrece a las madres que estén amamantando, la posibilidad de venir al aula a dar el pecho al pequeño.
  • Las aulas del mismo ciclo se comunican entre ellas (separadas por una puerta), de manera que los diferentes grupos tienen la posibilidad de realizar actividades conjuntas.
OPORTUNIDADES
  • Propuestas por parte de las familias, instituciones, empresas, … que ofrecen sus servicios a la escuela para desarrollar actividades fuera de la escuela.
  • Está muy cerca del super, de ésta manera los peques pueden disfrutar de la increíble experiencia de salir “a comprar”.
  • Cerca del cole también hay una zona verde donde en un momento dado los pequeños pueden disfrutar de un rato de juegos en un ambiente natural fuera de la escuela.
  • El centro se encuentra ubicado dentro de la zona escolar de la población.
  • Formación continuada a cargo del CEP.

jueves, 8 de marzo de 2012

CONCEPTE D’INFANT

Fora de totes les definicions que hem estudiat referides al concepte d'infant, per jo, un infant es:


Una personeta amb necessitat i el dret de conèixer-se i conèixer el seu voltant; de descobrir; d'experimentar; d'expressar; d'errar; de ser estimat i estimar; de riure, plorar, cridar i expressar les seves disconformitats; borinar, fer badalls, descansar; de testar, rebutjar, demanar; de destroçar, de caure i aixecar-se, de ser consolat, de sentir-se segur...
L'infant aprèn mitjançant l'acció i el moviment, a partir d'aquest descobreix el mon, aprèn com es l'espai i els objectes que conté, aprèn a socialitzar-se, a raonar i a ser autònom. A partir de les seves capacitats, qualsevol infant pot aprendre i créixer satisfactòriament, només necessita una mà valenta que l'agafi fort, el protegeixi i l'empenti per donar-li la seguretat necessària per no perdre mai la motivació i seguir creixent.



UNA JORNADA A L’ESCOLETA

Cada dia, abans que comencin a arribar els petits, la tutora i jo començam a fer alguns preparatius rutinaris, com penjar els paperets d'informació a les famílies o col·locar alguns materials.
L'ARRIBADA
Poc a poc, entre les 8:15 i les 9:15 les tortuguetes van arribant. Generalment ho fan progressivament, de tal manera que els podem rebre d'un en un i donar-lis el bon dia amb exclusivitat. Al primer que arriba, la tutora li treu la Panera dels Tresors, i tal com van arribant es van ajuntant a l'estora on es fa el bon dia. A excepció de dos dels nens, la resta ja es mouen autònomament, de manera que en pocs minuts, cadascú s'envà allà a on sap que trobarà aquella joguina que tant li agrada. Alguns quasi sempre van al mateix lloc, d'altres fan algunes voltes fins que troben alguna cosa que els hi crida l'atenció o cerquen la nostra atenció. Poc a poc tots van arribant i per les 9:30 que es l'hora de berenar d'una de les nenes ja hi som tots.
JOC LLIURE
Mentres la tutora o jo preparem i donem el berenar a n'M, l'altra observa als infants mentres juguen lliurement.
BON DIA!
Cap a les 10:00 recollim les joguines i ens ajuntem a l'estora de l'entrada on feim el Bon Dia. Alguns nens ja tenen ben assimilat aquest moment i acompanyant-los anem formant una rotllana.
La tutora dona el Bon Dia a cada nen mitjançant la cançó del Bon Dia i amb el recolzament de la mascota de la classe, en Conquet. Tots els nens s'alegren molt quan Conquet se'ls apropa i “intenten fer-li un estim”. Després, la tutora treu una capsa on guarde làmines de totes les cançons del cançoner de l'escola i cantem algunes. Els nen ja coneixen algunes d'elles i acompanyen a na la tutora amb els gestos de les cançons. Als més petits encara els hi coste permaneixer quiets durant aquesta estona i de vegades volen marxar.
Després de les cançons, segons el dia, la tutora explica un conte o escoltem a la gravadora el cançoner que estan elaborant entre totes les famílies.
Després del Bon Dia, segons el dia, traiem material de alguns dels projectes que s'estan desenvolupant en aquest semestre (taller de sensacions, paneres de materials naturals o reciclats o S'avia Corema els divendres) o els deixem una estona de joc lliure. Mentres tant, una de nosaltres va preparant el berenar de tres més dels petits, els hi donem (hi ha una que ja menja tota sola un panet!) i l'altra comença a canviar bolquers.
Desprès els posem als llitets i els engronxem una estona fins que dormen. Qualque dia, qualcú no vol dormí i es queda jugant amb nosaltres. Entre les 11:30 – 12:00 es van despertant, però, aquest horari sol variar una mica depenent de si s'han dormit més pres, més tard, si han estat més o menys actius aquest mati o si hi ha més o menys calma a l'aula.
Tal com es van despertant, començam a preparar dinars. Qualcú s'aixeca amb molta gana i quan veu al plat s'impacienta i comença a remugar, però es important que aprenguin que no poden tenir tot en el mateix moment que ho volen.
Mentres en L, na V i na R menjam, la resta juga lliurement. En aquesta darrera hora del dia, la tutora i jo anem fent segons les demandes, si una done menjar, altre canvia bolquer, de vegades totes dues donem menjar, o una consola a un petit que s'ha fet mal i l'altre recull joguines. Un dia ens vam trobar totes dues donant menjar i amb un altre infant en braços perque ja era darrera hora i començaven a tenir ganes també.
S'ORTIDA
Entre les 13:00 i 13:45 van arribant els familiars per recollir als petits. Cada un s'endú el paperet a on s'ha anat apuntat els canvis (pixo o caca, i hora), el temps de descans, el que ha menjat (quantitat i hora en que l'ha acabat) i altres anotacions com si s'ha acabat la llet, els bolquers, les toballoletes, ...
Quan tots els nens s'han anat a casa, recollim l'aula i comentem algun aconteciment del dia.


A més, reflexiona sobre les preguntes següents:
  1. Què fan els infants en un dia típic?
    Jugar, dormir, menjar i APRENDRE MOLT. Però, bàsicament el que he comentat dalt.
    Cada dia descobreixen una cosa nova, renous, olors, textures, coses que roden, aprenen a pujar un esglaó desprès de caure unes quantes vegades, aprenen a encaixar figures, a traure-se els mitjons o aferrar el velcro de les sabates, a imitar el renou dels animals, a omplir, buidar, ...
    També aprenen a tenir paciència (tot i que de vegades els hi coste una mica), a demanar les coses i fins i tot a prendre'ns el pel a la tutora i a mi.
  1. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
    Generalment, els projectes, activitats puntuals o metodologies es parlen a les reunions de claustre i cicle, però després, dintre dels acords arribats a nivell de centre, cada mestre es lliure per desenvolupar la seva metodologia tal com trobi que funciona millor segons el grup.
    A més, nadons, el funcionament és una mica diferent a la resta dels cicles. La tutora treballa conjuntament amb l'altre tutora de nadons per posar-se d'acord en el desenvolupament d'alguns aprenentatges i avaluacions.
  2. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
    Sent que estic a un grup de nadons, crec que el que més els ajude es que gran part del temps els deixem descobrir i experimentar lliurement.
      No obstant, per tal de motivar el seu interès cap aquest desig de descobrir, posem al seu abast varietat de material i estímuls que els mantinguin motivats, sempre respectant els seus desitjos, es a dir, oferim, però son ells qui decideixen.
      Per altra banda, moments puntuals com el Bon Dia (desenvolupat per la tutora) també els ajuda a adquirir un altre tipus d'aprenentatge i els fa sentir part d'un grup.
  1. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
    En guany, la organització de les aules ha vingut una mica limitada per adaptació a la nova situació. Moltes aules s'han tingut que tancar i llavors tots els grups s'han concentrat a la primera planta. Cada cicle es divideix en dos grups els quals comparteixen la mateixa aula però que està separada per una porta, de manera que quan volen poden obrir la porta per fer feina junts, o tancar per tenir més intimitat.
    A nadons, com es de entendre, les rutines son bastant diferents a la resta dels altres cicles. Més o menys s'han adaptat a les necessitats que requereixen els infants d'aquestes edats adaptant-se als moments de descans, alimentació e higiene. El mateix amb els horaris.
    L'espai està dividit bàsicament en 5 parts:
  • Zona de canviador. Amb una prestatgeria amb tot el material d'higiene.
  • Racó del Bon Dia. (On hi ha una panera amb contes, una altre amb peluixos, una piscina de bolles i on es col·loque la panera dels tresors)
  • Zona de joc lliure. (Amb prestatgeries amb paneres que contenen joguines variades)
  • Zona que recentment s'habilitat pel projecte d'experimentació amb material desestructurat. Racó limitat per una catifa d'escuma amb una prestatgeria amb les paneres que contenen els diferents materials que gradualment es va presentant als infants.
  • Zona de llitets. Malauradament, aquesta zona menja molt d'espai a l'aula.
  1. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
      Realment a nadons encara està massa latent l'egocentrisme propi d'aquesta edat, tot i que de vegades si que he pogut observar qualque mostra de gelosia d'uns cap els altres.
  1. Com interactuen amb el mestre/a?
    Principalment demanen la seva atenció i la premien amb estims i somriures, o plors quan rebutgen algu que no els ha agradat. (Ex. Quan els hi treu d'un lloc d'on no s'en volen anar)
  1. Com s’interectua amb les famílies?
    Els moments d'arribada i sortida s'aprofiten per comunicar aconteciments puntuals, si cal portar algu de material i com a anat la jornada. També depenc de lo predisposat que el familiar es mostri per intercanviar impressions.
  1. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?
    Quan un infant arriba a l'escola s'inicia un període d'adaptació pel qual els dos primers dies els familiar queden dins l'aula amb els infant tot el tems que duri la jornada. El tercer dia, en nen queda sol uns quinze minuts, el quart mitja hora i el cinquè una hora. Hem de dir que als grups de nadons, generalment tots els fillets no arriben alhora, de manera que la mestra sempre sol tenir la exclusivitat per cada infant que s'incorpora.
    Aquest període d'adaptació també dependrà del fillet.

VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:
  1. Organitzar situacions d’aprenentatge
    Em considero una persona molt creativa a l'hora de proposar noves situacions d'aprenentatge i amb capacitat per animar als nens a participar en les propostes. Intento sempre motivar al nen a descobrir allò que hi ha darrera, a experimentar, a aprendre dels errors.


    La temporalització es un dels meus punts febles, pot ser el descuido massa, a més, tot i que sempre intento respectar el ritme dels infants, suposo que no sempre ho faig, espero que amb la pràctica aprendré a conèixer millor les necessitats dels nens i trobar estratègies per respectar millor les seves individualitats.
  1. Gestionar la progressió dels aprenentatges.
    La veritat es que en aquest aspecte crec que encara em queda molt per aprendre, considero que es una d'aquestes competències que es desenvolupen a partir de la pràctica. Els nens ens ensenyen cada dia com progressen en els seus aprenentatges, per això, crec que la vertadera feina del mestre per desenvolupar competències com aquesta és la d'aprendre a observar significativament i sense prejudicis, a partir d'aquí podrà gestionar els aprenentatges dels seus alumnes de la manera més optima possible.
    No obstant, crec que soc una persona molt observadora, penso que amb la pràctica podré arribar a desenvolupar aquesta competència.
  2. Elaborar dispositius de diferenciació
    Intento trobar mitjançant les meves primeres observacions els trets individuals que caracteritzen a cada infant i proporcionar moments de relacions entre ells.
    Intento ajudar a aquells que tenen alguna dificultat, però de moment no vull fer grans intervencions, crec que tot i que el grup m'ha acceptat molt be, el meu període d'adaptació també es necessari. Poc a poc crec que podria progressar en aquesta competència. La meva ideologia es fonamenta en un model d'escola inclusiva on tots aprenen i on l'aprenentatge cooperatiu es la base per uns aprenentatges més rics i gratificants.
    Per contra, crec que encara em falta molta experiència per atendre tota la diversitat del aula.
  3. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges.
    Sempre que observo que el nen ha fet una descoberta, intento fer-li conscient d'allò que ha aconseguit, tot i que generalment la seva expressió ja et fa veure que ho es.
    Intento ajudar a la mestra en aquells aprenentatges que, encara que no siguin tan agradables pels nens, també son necessaris, com es aprendre a esperar el torn. Aquests, pot ser son els que més em costen, he d'aprendre que si estic en un moment significatiu con un nen, no puc deixar-lo de banda per atendre a un altre infant a menys que sigui una necessitat prioritaria.
  4. Treballar en equip
    Sempre intento fomentar els aprenentatges de socialització entre els fillets, però en lo referent amb el meu treball en equip amb la meva tutora em sembla que encara no m'he desfet de la meva vergonya i inseguretats que no em deixen treballar conjuntament amb ella, tinc por d'incomodar-la o dificultar la seva feina. Crec que en aquests aspecte he de millorar molt.
    Per altra banda, em sento amb moltes inseguretats a l'hora de expressar els meus pensaments, les meves maneres de fer o metodologies diferents a les seves. He de trobar els arguments i maneres adequades per expressar-li i que totes dues puguem treballar en equip.
  5. Participar en la gestió de l’escola.
    Començo amb ganes d'aportar moltes coses a l'escola, oferir-me a tot el que pugui ajudar i amb moltes ganes també d'implicar a les famílies les quals considero una part fonamental en el funcionament de l'escola.
    Em sembla que en el que es refereix al tema de documentacions i funcionament de reunions, etc, encara em queda molt per aprendre.
  1. Informar i implicar als pares.
    La veritat es que encara no he tingut moltes oportunitats per valorar-me en aquesta competència, però em considero una persona comunicativa, engrescadora i respectuosa, crec que no tindré cap problema per fer partícips als familiars en la vida de l'escola.
    No obstant, també tinc por a ser qüestionada o a no donar prou confiança a unes persones que em deixen allò que més s'estimen.
  2. Emprar les tecnologies de la informació.
    No tinc cap problema per emprar aquestes noves tecnologies que s'estan imposant, a més sempre intento posar-me al dia amb totes les eines que trobo em poden ajudar en la meva feina.
    No obstant, em falta una mica de constància.
  1. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió.
    En tot moment intento treballar per crear un bon clima d'aula, on respecte, companyerisme, paciència, empatia, ... siguin els ciments des dels quals s'ha de construir l'aprenentatge.


    M'esforço molt per no tenir preferències cap a cap infants, tots tenen coses que em meravellen i així m'agrada transmetreu a tothom, infants, companys i família. Crec que es molt important que tots els infants es sentin reconeguts i estimats i que tots tinguin els mateixos drets i deures. Em demano si es posible aconseguir-lo.


    També m'agrada reconduir petites situacions conflictives donant-li un altre punt de vista. Normalment, a nadons, el nen no fa mal als companys amb intenció de ferir-lo, crec que es molt important fer-li ver que no es pega als amiguets, però sense que es senti rebutjat.
    Pot ser els problemes que més em coste afrontar son envers els companys de feina. Crec que en aquest aspecte he de millorar molt, aprendre a tenir més paciència i ser més respectuosa.
  1. Organitzar la pròpia formació continua
    Em considero una persona amb moltes ansies d'aprendre, curiosa i que no es conforma no només amb una única solució. M'agrada documentar-me i estar ben informada, especialment quan es tracta d'un tema que no domino gaire. M'agrada arribar a l'escola sapiguent que puc aportar coses noves i ajudar als companys si està a les meves mans.


    Pot ser per això que m'agrada tant cercar informació, de vegades em perd i em costa seleccionar aquella que es realment important. També em coste treballar quan es tracta d'un tema que no em motiva.

QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

ABANS D’ANAR AL CENTRE
A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.
  • Respectuós
  • Amorós
  • Empàtic
  • Implicat
  • Creatiu
  • Que li apassiona la seva feina. Motivat
  • Que mai deixa d'estudiar i aprendre.
  • Predisposat a aprendre de tothom.
  • Que no es conforma amb allò establert i troba arguments per defensar els seus ideals.
  • Reflexiu. Autoavaluació constant. Predisposat a valorar altres opinions, crítiques, consells, ...
  • Que possibilita un aprenentatge significatiu.
  • Que confia en les capacitats del nen, les valora i potencia.
  • Que respecta la individualitat dels alumnes i els diferents ritmes d'aprenentatge.
És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? Realment, crec que el perfil del mestre no dependrà només de si exerceix a l'etapa 0-3 o 3-6, sinó de les pròpies característiques del mestre com a persona i com a professional i de les característiques del grup classe. Òbviament, les maneres de fer no seran les mateixes a nadons que a un P4, però, entenc que un metre d'educació infantil ha de conèixer les diferents necessitats requerides segons el grup. En què és diferent? Les diferències més destacables les trobo en els mestres de nadons, ja que la seva funció serà la de garantir als més petits una sensació de seguretat a partir de la satisfacció de les seves necessitats bàsiques (menjar, higiene, descans i afecte). En les primeres edats del nen el paper del mestre ha de ser més d'observador, i a poc a poc, de cada vegada més actiu i guia en l'aprenentatge del nen. En què és semblant? Independentment de l'etapa o cicle, tots els mestres haurien de treballar per garantir la estabilitat emocional del nen independentment de quines siguin les seves necessitats, respectant els ritmes i individualitat de cada nen i proporcionant els recursos necessaris per que el nen pugui desenvolupar el màxim de les seves capacitats.
DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:
  1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.
    Encara no fa tant de temps com per valorar quin tipus de mestra es la tutora amb la qual he començat les meves pràctiques, però en aquest dies he pogut observar que es una persona molt organitzada, que intenta proporcionar noves experiències als fillets, carinyosa, però pot ser una mica nerviosa.
  2. Quin tipus de mestre vols ser?
    Suposo que no cal dir que m'agradaria ser una mestra amb tots els trets anomenats a la primera pregunta, però, per sobre de tot, m'agradaria ser una mestra que no perd la motivació, que no cau en la postura còmoda d'anar a escola com qui va a superar un dia més de feina. Innovadora, implicada i amb ganes d'aprendre cada dia més. Que estima A TOTS els seus alumnes i que l'estimen a ella.
  3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?
    MOLT! Després de casi tres anys DESCOBRINT mètodes i maneres de fer, COMPARTINT aprenentatges i idees amb les meves companyes, LLEGINT molt ..., he descobert que, veritablement, UNA ALTRA MANERA DE CRÉIXER ES POSSIBLE, en aquest aspecte la meva perspectiva ha canviat molt, he descobert que, a l'escola, el nen no només aprèn, sinó que fa quelcom molt més important, creix, com a persona i com a individu d'una societat. EL MESTRE HA D'AJUDAR AL NEN A CRÉIXER SATISFACTÒRIAMENT. Això implica moltes més coses que no pas l'aprenentatge de conceptes o comportaments, implica ajudar al nen a desenvolupar la seva autonomia, a pensar per ell mateix, a descobrir les coses en comptes d'aprendre-las, a ser feliç, a descobrir i controlar les seves emocions, a aprendre amb i dels altres, a ser empàtic, a gaudir, ...
    Per altra banda, també he descobert que per ensenyar, UN MESTRE MAI HA DE DEIXAR D'APRENDRE